El nom q li donarien els anglosaxons al final de temporada, no propiament dit ja q la temporada va de any natural en any natural però q inconsientment la nostra societat ens fa pensar q per Setembre acaba una temporada i en Octubre en comença un altre. A atletisme sí q succeix així però a triatló és fins a final d' any.
Hem passat qüasi ja l' estiu i després de sacrificis, esforços, penuries, contratemps, lessionso enfermetats, els triatletes hem preparat el final de temporada el que més bé hem pogut. Alguns ja la tenen acabada fa temps i ara es dediquen a guardir de alguna prova esporàdica però sense la preparació específica per a ella.
Un parell de triatlons, la challenge d' estiu de duatlons cross i d' altres proves ja han arribat al seu fi. Encara queden però, per alguns, reptes pendents. Sobretot amb a la mitja distància en quan a triatlons i uns altres q, com el meu amic Migue, a València volen mirar el famos "mur" a la cara enfrontat-se a la distància rei de l' atletisme. 42,195km.
Pels q aquest cap de setmana a l' Extreme Man i a la següent a l' Ican ( amb canvi de circuit de bici???) ens queden ja dies, hores, minuts de posta a punt per arribar amb el motor engreixat. La feina ja està feta i l' il·lusió es reflexa en les seves cares, tb una mica de por, una mica de respecte i una mica de nirvis. Ja en pots haver fet mil q cada prova és distinta i cada pic s' et possa a prova.
És per això q aquests dies és quan més un s' ha de cuidar, preparar el material a emprar, fer un protocol d' alimentació, mentalitzar-se realitzant les diferents parts de la prova però sobretot descansant. És el descans en la seva justa mida que ens provocarà la sobrecompensació desitjada per estar el més adalt possible el dia "D" a l' hora "H".
Així q només me queda desitjar tota la sort del món a tots els participants, q el temps ens respecti i q podem gaudir de la prova en tota la seva magnitut.
GO!!!!!!!!!!!!!
PD: Lo q ens depararà la pròxima temporada ja es vorà.........
