lunes, 14 de mayo de 2012

70.3 Ironman Mallorca

Aquesta cursa comença per Desembre quan me vaig apuntar. He de reconeixer q com tothom pens q és un robo però tal com ha explicat en Juanan al seu blog, la veritat es tot lo viscut i el q ofereixen qüasi ho compensa.

Dijous ja varem pujar en Macca, Juanan, Damià i Paco a veure el circuit de natació i fer una volta pero la expo. Vaig fer una volta al circuit sense forçar ens uns 40'. Ens registrarem i ja agafarem tot el necessari per la prova.

Divendres vaig acabar de preparar els trastos i vaig pujar a Alcúdia. Per sort estic al parc d' allà, així q no vaig tenir q reservar hotel i me quedava a dormir al parc. Mont sa bici i vaig a box. Saludo als jutges i vaig a fer 40' de bici mooolt suaus.
                                               Creis q necessitaria una furgo???
Vaig a dinar al parc ( després m' enteraria q hi ha unes carpes amb pasta per els atletes) i pens q a mig día no hi haurà molta gent així q men vaig a fer el check-in.

Efectivament no hi ha molta gent, fic sa bici, col·loc ses boses i vaig a la charla técnica en espanyol. Quan acaba men vaig al parc a descansar. Devers les 22 hem fic al llit però no dorm gaire, els nirvis me guanyen.

Sona el despertador a les 6:30. Beren fort i cap a box. Acab de col·locar les sabates a la bici, comprov-ho les meves boses i a possar-se el neopreno. Jo surt a les 8:30 i vaig a la platja a escalfar abans de sortir. Hem junt amb els amics i només faig l' escalfament en sec, queda poc temps per sortir i hem d' entrar a la camara de cridades.

L' spekear Vicky ens anima constantment, i MECCCCCC. Jo estic a 3º o 4ª línia, i començ a nedar, arrib a la boia groga i mir el rellotge ( 17' 10'') penso q vaig bé però no sé q faig a la tornada q surt del aigua en 38'.  Esperava fer millor temps però.. no puc demanar més.



Transició moooolt llarga i cap a la bici. Dins el box ja me pasa en Juanan, ja m'ha retallat els 10'. Només sortir de box ja veig als Guerras, Cubano i més amics. Lo bo de correr a casa es q sempre hi ha algú q t' anima. Agaf els acoples i cap a " U " Moll. Arrib a la base del Coll de Femenia en 37' i algo. Pujo el Coll i pas a molta gent, trob a Leandro i me comença a animar mentre me grava amb una mini càmara, muchas gracias crack!!. Quan veig algún mallorquí els vaig animant i me tornen els ànims. Corono el coll en 26' i poquet. Començ a menjar un poc i cap el coll de sa Bataia. Arribant a Can Gallet me passa n' Emilio, q crack ha sortit 10' després de jo i ja és aquí. Arriba la baixada, me la conec amb els ulls tancats i me tir com un loco. En entrenos havia fet 10' 15'' fins als badens d' entrada de Caimari, avui 9' 45''. Me trob mooolt bé. Estic regulant i me trob animat. Fins i tot en algún moment de solitut me crid a jo mateix " Vamos Pep!!!" Al repexo per entrar a Selva n' Emilio me torna agafar i sen va.

Arrib a Inca i just al penalty box veig part dels EBE boys and girls. Heredia gracias por los ánimos ;). Vaig cap el vial de l' autopista i al gir cap a Son Vivot hi ha l' altre part dels de l' EBE. El tros 1 agafam la carretera de Muro com anada i tornada veig els q duc davant. Reconec en Pep LLiteres i calcul lo q me du. Me treu uns 4'-5' i m' anim-ho amem si li puc retallar algo. Cap a Muro anam volant, per damunt de 40km/h tot el rato. Arrib a Muro i al repexo de l' entrada me agafa en Mario ( Carrerón!!!) i anam mantenint la distància plegats fins la carretera des Murterar. Aqui veig q me fuig un poc i pens q fer, espitjar una mica o seguir el meu ritme. Decideixo seguir el meu ritme per baixar-me a córrer bé ( iluso de mi). Arribam a Alcúdia i a Menta atur es Garmin i mel fic a la butxaca del 2 peces.

Entro a la T2 i a deixar la bici. Sa me fa etern el box. Agaf la meva bossa, me pos els calcetins, les sabates i la gorra, au a córrer....

Son 3 voltes d' uns 7kms. Surt i els primers metres me col·loc el rellotge. No duc ni 3 kms i agaf en Juanga ( gracies a ell faig triatlons) i me comenta q té calambres, li ofereixo pastilles de magnesi però diu q en du. Segueixo a la meva i veig q vaig a 4' 30'', trob q està bé q puc anar a aquest ritme cómode. En els avituallaments me tir aigua i vaig beguent-me. Hi ha molts d' amics al circuit animant i això sempre és positiu.
                                   Moment q agaf en Juanga, després ell me passaria a jo

Arrib a box per acabar la 1era volta, me donen la 1º polsera i BOOOOOOOOOMMMMMMM!!!!!! Començ a trobar-me mort, faig el gir per començar la 2ª volta i ja vaig a ritme de 4' 45''. Aconsegueixo acabar aquesta volta a aquest ritme però la darrera ja me pos a 5'/km i entre avituallaments se me fa etern. Veig q no soc l' únic, molta gent a petat, inclus adelant a Emilio q va a a peu, almanco me duc una alegria quan en Juanga m' agafa i me diu q s' ha recuperat. Enfilo la tornada i pens q ja només me queden 3km, q no he de caminar però inexplicablement camin. Hem concentro i tornar a trotar. Cada avituallament vaig beguent però no tenc forces.

Arrib a on estan els Guerra, me queden uns 2km i li deman quina hora és?? Me contesten q la 1 i mitja i aqui ja veig q l' idea de baixar de 5h sen va a la merda. Enfilo el box, gir a la platja i a pujar el pont de fusta. Ara ja només ve la baixada i 150-200m per entrar a meta. Veig el rellotge q marca 5h 38'. Li he de restar 30' i entro a meta en 5h 9' i pocs segons.

Estic rebentat i just a l' entrada hi ha un lloc de la Creu Rotja, mi fic cercant un poc d' ombra i m' assego recolçat a una columna. Com molts sabeu, enguany no ha estat precisament un any fàcil per jo i en aquell moment no puc evitar q hem surtin unes llàgrimes mesclades entre alegria i decepció. Na Xisca ve a felicitar-me i me troba plorant. Es sorpren i m' intenta animar. Li dic q no és res q ja està però en aquell moment sincerament necessitava treurer-ho. En Fernando Presi, q està retrasmitint la prova per Alcúdia Radio me demana si me pot entrevistar. Faig l' entrevista però ara mateix no sé ni q vaig dir.

Vaig a post meta i intent recuperar-me. Com he dit és un robo però l' any q ve i vull tornar estar. Al manco per millorar el temps d' enguany.

P.D.: Mooooooooltíiiiiiiiiiiiiiiiissimes gràcies a tots els q en algún moment me vareu animar. Quan un va tant fet pols son " como agua de Mayo".

Perdó per l' extensió de la crònica però és q son moltes emocions juntes. Ara a pensar en el Doble Olímpic de Cala Millor.
                            També vull aprofitar per donar s' enhorabona a Juanan. Grande niño!!!!
                                           Sa festa del vespre ja és una altre història

2 comentarios:

Scaneo dijo...

Grande Pep !!!!
estos dias así se recuerdan y nos hacen mas fuertes para próximas citas, saludos y no bajes la guardia, que los demás tampoco lo haran.

Migue Coll dijo...

Vamos Pep no hay desanimo. Pronto llegara el dia en que valores la leccion aprendida. Vales mucho!!!