De com sa bici no és un tràmit si hi ha en Tauler

Cap de setmana per Artà recordant els anys q hi vaig fer feina. Me vaig quedar a jeure a ca es meus amics Benet i Kika. Vaig poder degustar una spaguettis marinera de L' Atrio i gaudir de la companyia den Migue, Manyí, les seves respectives dones, na Xisca i en Martí. Defora, un aigua de bimbolla i mooolt de fred.

Pel dematí quan berenavem va calabruixar i ens temiem lo pitjor de cara a la cursa però varem tenir sort i no va caure ni una gota.

Anam a box, ficam bici, escalfam un poc a peu i ens possam a la línia de sortida. Fa molt de fred i vaig ben tapat, camiseta tèrmica, guants, mitjes de compressió i es tritraje damunt.

Es dona la sortida i sortim a fortet, tot d'una es fa un grup capdavanter amb els cracks i en José Guerra, de cada pic els veia més enfora i en José aguantava amb el grup de davant. Era 1 volta petita + 1 volta gran +1 volta petita així q començam sa gran q ens du cap a Sant Salvador i quan comencen ses escales sa gent del meu grupet es comença a quedar. En José tb ha minvat el ritme i el tenim just davant. Baixam sense forçar i encaram la  darrere volta.

Entram a box i aquí faria la gran cagada del dia. Agaf-ho el casc, agaf-ho la bici però vaig tan cegat en no perdre el grup q no pens-ho en llevar-me les sabates. Resultat, q quan bot damunt sa bici i mir per ficar els peus a les sabates de bici veig q duc les de correr possades, CAGADA!!!!!  Pens-ho en enviar-ho tot a rodar però de sobte sent-ho q me diuen: Tira les sabates!! me les llev-ho i puj-ho a la bici com puc. Per sort, en Jaume Mas s' havia quedat un poc i quan me passa me fic-ho a roda i conseguim agafar el grup en el q anava.

Anam bé a relleus la 1era volta, agafam a Ivan q té problemes amb el tubular i quan arribam al punt de gir de Canyamel ja veim el grup den Tauler. Duu per variar un bon pilot aferrat al cul. Quan començam la 2ª volta ens agafa aquest grup. Anam tots junts fins a Canyamel i a mitjan tornada cap a Artà don-ho un relleu i quan me llev-ho peguen un palo. Acab de donar el relleu i vaig fus. El cap en un milisegon fa un off-on i ja he perdut les rodes. Intent-ho enganxar però no puc. En José tb s' ha quedat. Arribam junts fins Artà i quan começam la darrere volta en José me diu q ho donem tot per agafar-los. Feiem s' anada cap a Canyamel a full i quan arribam al punt de gir aconseguir enllaçar. Crec q veuen q els agafam i quan sortim del punt de gir tornen pegar i aquí ja no tenim menuts per reaccionar i s' envan inevitablement.

Cada pic son més enfora, esta tot perdut. Arribam José i jo a la T2 i sortim a correr plegats. Tenim el grup molt enfora però intentam agafar-los. Quan acabam la 1era volta ja veig q serà impossible agafar ningú. Hem gir i veig q per darrere tampoc ve ningú, així q ens hem quedat entre 2 terres.

Arribam junts a meta i tenc un sentiment d' impotència per no haver sabut reaccionar en el moment del off-on q ha fet q no tengues opcions de quedar millor col·locat a sa classificació xq sobre els papers era millor corredor q els companys de pilot llevat den José. S'únic q ha fet millor parcial q nosaltres ha estat n' Emilio i nosaltres al veure q no hi havia opcions no varem donar-ho tot. Al final acabam el 12 i el 13.

De tot s' apren i això m'ha de servir d' experiència per no tornar cometre l' error q he fet.

Vull donar s' enhorabona a s' organització per la gran i dura prova q han aconseguit.