Identityessence.com

 Després de veure s’ entrada den Roman (aquí) he pensat amb lo vulnerables q som els esportistes i no esportistes. L’ any 2010 quan vaig fer el UTST i feia entrenos per muntanya en solitari sempre pensava q tenia q anar alerta, q si me pegava un esclat no me trobarien fins q fes pudor : $. Això té pot passar a qualsevol banda, no importa q sigui a la muntanya, pot esser corrent pel passeig marítim, anant amb bici, nedant a la platja, etc…

Amb la bici sempre duc sa fitxa federativa on surten ses meves dades a sa bosseta dels recanvis. Quan vaig a córrer per muntanya duc una ronyonera on a part de dur un poc d’ aigua tb duc es mòbil, però ni a la fitxa surt a qui avisar de ca meva i al mòbil encara q dugui lo de “AA i el nom” a la llista de contactes del mòbil es pot espenyar amb s’ esclat.

A part jo no soc al·lèrgic a res però hi ha gent q sí, o q pren anticoagulants, o q pot dur un marcapassos, així q ja fa un temps vaig veure q es venien unes polseres tipus Livestrong on posaven el teu nom, la informació necessària i el número on cridar en cas necessari.

Així q n’ he comanat una q duré a partir d’ ara, esper q no la tinguin q emprar mai!!!!

Vos recomano q en demaneu una o al manco q anigueu identificats i faceu lo del AA del mòbil quan sortiu a entrenar pel Món. Com ja sabeu faig de bomber i això serveix quan anam a un accident.  I va sa nostra vida i no vull perdre ningú més.