Alimentació III

Vaig començar amb les proteïnes, després li va tocar a l' alcohol i ara li toca al Hidrats de Carboni.

   Hi ha dos tipus de HdC: el simples i els complexos. Els dolços contenen el que anomenem carbohidrats simples, o sucres, que passen immediatament a la sang i aporten energia, és a dir, calories, però no van acompanyades de vitamines, minerals ni cap altre nutrient. Són els que es diu calories buides. Entre els carbohidrats simples hi ha: la sacarosa ( sucre comú), la fructosa de la fruita, la lactosa de la llet o la glucosa ( sucre que forma el cos humà en digerir aliments i que circula per la sang).

   Aliments com ara el pa, la pasta, les patates o l’ arròs s’ anomenen carbohidrats complexos. El aparell digestiu trenca en carbohidrats simples per poder convertir-los en glucosa i aprofitar l’ energia. Però a diferència dels simples, contenen vitamines, minerals, proteïnes i solen ser rics en fibra, és a dir, aliments amb un valor nutritiu molt superior al del dolços. Un avantatge dels carbohidrats complexos sobretot en persones diabètiques, és que, com la seva digestio és lenta, no poden provocar un augment sobtat del nivell de glucosa a la sang, com passa amb els caramels.

   Amés la fibra té un efecte contrari al de la resta de carbohidrats: en comptes d’ aportar energia, proporciona una sensació de sacietat. Altres avantatges de la fibra és que ajuda a controlar els nivells de sucre i colesterol en sang i que facilita el pas dels aliments pel tracte intestinal.

   S’ aconsella menjar carbohidrats complexos cada dia i en abundància perquè  han de proporcionar més de la meitat de les calories de la dieta, en la piràmide alimentaria els carbohidrats complexos ocupen la base, la qual cosa significa que són els aliments que cal prendre en més quantitat i amb els sucres la norma és la moderació.

   Els cereals refinats són especialment recomanats perquè contenen fibra i més greixos saludables i més vitamines, minerals i antioxidants que els refinats.

   Amb els carbohidrats simples passa a l’ inrevés que amb els complexos. Tot i que aporten calories buides i provoquen un augment sobtat del nivell de glucosa a la sang, moltes persones no en tenen una imatge negativa i n’ accepten el consum com una cosa habitual.

   La conseqüència més perjudicial d’ incorporar postres dolços a la dieta diària són els danys col·laterals que provoca en el consum de fruita: com més dolços es prenen per postres, menys fruita i, per tant, menys fibra, menys vitamines, menys antioxidants igual a menys salut.

   Quan s’ abusa dels carbohidrats simples, s’ acaba prenent un excés de calories perquè sovint són dolços i més que substituir altres aliments, s’hi sumen. Un extra que després es tradueix en alguns quilos de més, nivells de colesterol alts, tensió arterial alta i un risc més gran de patir una malaltia coronaria.

   Els dolços tenen un impacte indirecte sobre el risc de desenvolupar diabetis, ja que, com més calories, més sobrepès; i com més sobrepès, més risc de diabetis. El que dona lloc a la majoria de casos de diabetis és l’ excés de greix a l’ abdomen.

  Hi ha 2 tipus de diabetis. La que s’ anomena diabetis tipus 1, que és la menys freqüent però la més greu i que sol iniciar-se a la infantesa per la destrucció de les cèl·lules del pàncrees que produeix la insulina, que és l’ hormona que regula el nivell de glucosa a la sang. I la diabetis 2, que afecta a moltísima gent i que sol originar-se en persones adultes perquè el greix de l’ abdomen segrega substàncies que interfereixen en l’ acció de la insulina.

   Això provoca un excés de glucosa que lesiona la paret de les artèries, i això facilita que s’hi dipositi colesterol i avanci l’ arteriosclerosis; a més, la glucosa afavoreix la inflamació de la sang, incrementa el risc que s’hi formin coàguls i, si tot això va acompanyat de sobrepès, comporta un augment de la tensió arterial, augment del colesterol dolent, disminució del bo, augment dels triglicèrids... En resum, un atac des de tots els fronts sobre el cor i les artèries.

   Per això és important fer-se anàlisis del nivell de glucosa a la sang a partir dels 45 anys i repetir-los cada 3 anys, assegurant-se que no se sobrepassa un nivell de 110 mg/dl.

   Les mesures que es prenen comencen per la dieta. En la diabetis tipus 1, cal recórrer a injeccions d’ insulina des del començament. Però en la de tipus 2, quan el pàncrees encara segrega insulina però aquesta insulina no aconsegueix dominar la glucosa de la sang, el primer que s’ intenta és que el pacient s’ aprimi. Amb això, es pretén reduir la quantitat de greix acumulat a l’ abdomen i, per tant, la producció de substàncies que interfereixen en la insulina. Si algú té diabetis, li convé ser especialment curós per evitar alts i baixos de glucosa a la sang, val més no abusar de dolços i tenir una dieta rica en fibra.

EXEMPLES D’ALIMENTS RICS EN CARBOHIDRATS ( per cada 100g)

HdC complexos	Carbohidrats	Greixos	Proteïnes
Pa (blanc de blat)	48	1	8
Patata bullida	15	0	2
Patata fregida	36	14	4
Pasta a l’ ou (bullida, sense salsa)	24	1	4
Arròs ( bullit, sense salsa)	20	0	2
Cigrons	16	2	7
Cereals de berenar	86	0’5	8
HdC simples	Carbohidrats	Greixos	Proteïnes
Caramels	88	0	0
Caramels (tipus toffee)	68	18	2
Gelat ( vainilla)	24	10	4
Xocolata (negra,60% cacau)	47	30	5
Crema	15	3	2’5
Mel	75	0	0’5
Suc de taronja comercial	9	0	0’5

Bibliografia: La ciència de la salut de Valentí Fuster